Què s'hi tracta
«El podcast després del podcast» analitza l'evolució d'un format que va néixer amateur, obert i heterogeni, on qualsevol podia parlar sis hores sobre la pel·lícula Espartaco, com feia La Órbita de Éndor, o muntar un programa sobre pesca amb mosca, popular a la Xina cap al 2016, sense grans recursos ni suport dels mitjans tradicionals. L'activitat figura a la programació de l'Observatori Cultural de la Universitat de València.
El recorregut aborda com l'àudio es va convertir en refugi per a periodistes i creadors després del declivi dels mitjans digitals i la manca d'ocupació, que van trobar en ell una manera de continuar fent periodisme fora de les redaccions i van impulsar plataformes com Radio Primavera Sound.
Quins formats i exemples s'analitzen
La sessió repassa l'auge d'altres llenguatges narratius: el documental sonor (Radio Ambulante, Las Raras Podcast), la ficció sonora (Podium Podcast, RNE) i els informatius diaris com The Daily, Hoy en El País o Un Tema al Día, que van demostrar que el podcast podia ser més que ràdio sota demanda.
També examina com les grans plataformes i mitjans van descobrir el potencial de la conversa llarga i distesa, diferent de l'entrevista clàssica, fins a arribar a l'etapa en què «tothom té un podcast»: des de Michelle Obama fins a Dulceida, o creadores independents com Esty Quesada (soyunapringada) i Estela Ortiz (kkiilllljjooyy). L'anàlisi arriba fins a la irrupció del videopodcast i els clips virals.
Consulta com arribar a la fitxa de La Nau.
