L'Edifici Rialto recupera VAMPIR-CUADECUC, la pel·lícula experimental dirigida per Pere Portabella el 1970. Aquesta obra, rodada en blanc i negre, es construeix a partir del material filmat per a El Comte Dràcula (1970) de Jesús Franco, però Portabella el transforma en un assaig cinematogràfic que desafia la narrativa tradicional del gènere de terror.
Què és VAMPIR-CUADECUC
VAMPIR-CUADECUC no és un making-of convencional, sinó una intervenció radical sobre el material original. Portabella elimina el color, substitueix la banda sonora i reestructura les imatges per crear una reflexió sobre el cinema, el poder i la representació. La pel·lícula, de 66 minuts de durada, es va estrenar a la Quinzena dels Realitzadors del Festival de Cannes el 1971 i s'ha convertit en un referent del cinema experimental espanyol. El seu títol —cuadecuc significa "cua de cuc" en català— al·ludeix a la idea d'un apèndix o una versió alternativa, com si fos l'ombra de la pel·lícula de Franco.
Qui actua
Tot i que la pel·lícula utilitza imatges del rodatge d'El Comte Dràcula, el repartiment d'aquella producció comercial apareix a VAMPIR-CUADECUC com a part del seu material de base. Entre els intèrprets destaquen:
- Christopher Lee (Drácula).
- Klaus Kinski (Renfield).
- Herbert Lom (Van Helsing).
- Soledad Miranda (Lucy Westenra).
- Fred Williams (Jonathan Harker).
- María Rohm (Mina Harker).
Horari i presentació
La pel·lícula es projectarà en dues sessions:
- 15 d'octubre de 2026 a les 20:00 h: amb presentació a càrrec de Ramón Alfonso, crític de cinema de l'Institut Valencià de Cultura.
- 18 d'octubre de 2026 a les 18:00 h: projecció sense presentació.
L'entrada és gratuïta i no cal reserva prèvia.
Context i estil
VAMPIR-CUADECUC és considerada una obra clau per entendre la transició del cinema espanyol cap a propostes més experimentals. Portabella, conegut pel seu compromís amb el cinema d'autor, utilitza aquesta pel·lícula per qüestionar els límits del gènere i de la indústria. L'absència de diàlegs, l'ús del blanc i negre i la banda sonora minimalista reforcen el seu caràcter d'obra d'art visual, més que de pel·lícula convencional.
