Una conversa sobre els límits del cinema
El 29 de setembre de 2026, CaixaForum València reuneix dues veus destacades del panorama cultural per reflexionar sobre el cinema, la memòria i els límits de la creació audiovisual. La directora Lucrecia Martel, coneguda per pel·lícules com La ciénaga, La mujer sin cabeza o Zama, i la periodista Noelia Ramírez, coautora del pòdcast Amiga date cuenta i de l’assaig Nadie me esperaba aquí, protagonitzaran el diàleg Quan comença i quan acaba una pel·lícula?.
La sessió començarà a les 18:30 h i s’estructurarà en dues parts. Martel obrirà la trobada amb una intervenció en què explorarà preguntes clau: quan comença i acaba realment una pel·lícula? Durant el rodatge, el muntatge o en la mirada de l’espectador? La directora argentina, l’obra de la qual ha estat reconeguda en institucions com el MoMA, Harvard o el Centre Pompidou, abordarà també el paper dels arxius com a espais de memòria i reinterpretació, així com allò que queda fora de camp en la creació cinematogràfica.
Després de la seva intervenció, Martel conversarà amb Noelia Ramírez, periodista cultural a El País i autora especialitzada en temes d’identitat i classe. Juntes, analitzaran com el cinema construeix narratives i quina empremta deixa en el temps.
L’esdeveniment forma part de la programació cultural de CaixaForum València. Les entrades, amb un preu de 6 €, estan esgotades. Per a més detalls sobre el recinte, visita la fitxa de CaixaForum València.
Context: l’obra de Lucrecia Martel
Lucrecia Martel és una de les directores més influents del cinema contemporani. La seva filmografia, caracteritzada per una mirada crítica i poètica sobre temes com el poder, la percepció i la memòria, s’ha projectat en alguns dels festivals i museus més importants del món. El 2025, va publicar Un destino común. Intervenciones públicas y conversaciones (Editorial Caja Negra), un llibre que recull les seves reflexions sobre el cinema i la societat.
Noelia Ramírez, per la seva banda, aporta una perspectiva periodística i literària al diàleg. La seva feina a El País i el seu assaig Nadie me esperaba aquí —sobre el desclassament i la identitat— enriqueixen el debat amb una mirada centrada en les històries personals i col·lectives.
