Un diàleg sobre creació i comiat
El 29 de setembre de 2026, l’Aula Magna de La Nau acollirà Les separacions de Paco Roca, un col·loqui en què l’autor valencià explorarà la seua trajectòria a través d’un enfocament poc habitual: com viu un creador el moment de separar-se de les seues obres. Organitzat per l’Aula de Còmic del Servei de Cultura de la Universitat de València, l’acte s’emmarca en les activitats culturals del centre i coincideix amb la publicació de la seua darrera obra, encara sense títol confirmat.
Paco Roca (València, 1969), Premi Nacional de Còmic el 2008 per Arrugas, és un dels autors espanyols més reconeguts a nivell internacional. Les seues obres —com Los surcos del azar, El invierno del dibujante o Regreso al Edén— han estat traduïdes a múltiples idiomes i adaptades al cinema i al teatre. En aquesta xarrada, l’autor compartirà la seua experiència sobre el procés creatiu, des de la concepció d’una idea fins al seu llançament i recepció, així com l’impacte emocional de «deixar anar» cada projecte.
El col·loqui començarà a les 19:00 i tindrà una durada de 90 minuts. L’entrada és gratuïta i no requereix inscripció prèvia, però l’accés estarà limitat a l’aforament disponible de l’Aula Magna. Per a més informació sobre l’espai, consulta la fitxa de La Nau.
L’obra de Roca: memòria, història i emoció
Roca destaca per la seua habilitat per abordar temes complexos amb sensibilitat. Arrugas (2007), per exemple, retrata l’alzheimer a través de la relació entre un ancià i el seu cuidador, mentre que Los surcos del azar (2013) narra la història dels republicans espanyols que van lluitar a la Segona Guerra Mundial. La seua darrera obra, encara en desenvolupament, segueix aquesta línia de memòria històrica i narrativa íntima, tot i que l’autor no ha revelat detalls sobre el seu contingut.
Aquesta trobada és una oportunitat per descobrir el costat més personal d’un autor que ha connectat amb lectors de totes les edats. Si t’interessa el còmic com a mitjà d’expressió o l’obra de Roca, aquesta cita et permetrà conèixer com es construeixen —i es deixen anar— les històries que han deixat empremta.
